Cervesa Feta Art(esana)

REPORTAJE Cervesa feta art(esana) Esclata a Catalunya la fabricació i l'interès per una beguda que ja genera una cultura pròpia Enviar Imprimir Guardar Tot i que el mas on la fa està enclavat en terra de vins, en Carlos es dedica a la cervesa. Ho fa a Sant Joan de Mediona, en ple Penedès, a escassos quilòmetres de Can Freixaneda, la finca on va néixer el pare de Freixenet i del cava. Bé que ho sap, que juga en camp contrari. Recorda que un dia una dona ja gran li va etzibar: "Et podries dedicar a una altra cosa". Però Carlos Rodríguez fa temps que ho ha superat, i dijous passat era "feliç": 14 anys després de fer la seva primera cervesa a casa, començava una elaboració diferent, amb un llevat desenvolupat al seu celler. Segons ell, és una altra fita per a la seva marca, Ales Agullons, que fa uns anys va rebre una menció internacional com la millor cervesa feta en bótes. "El premi no va ser allò, sinó que vingués fins aquí gent de tot el món a beure-la", diu. La seva cervesa compleix algunes condicions. No es pasteuritza. Ni es filtra. Evoluciona dins l'ampolla. És el que es diu artesana. I el de Mediona no és l'únic que ho fa. Fer cervesa tampoc és tan car: per a 1.000 litres de cervesa amb 3.000 euros s'arriba En els últims nou anys, la cervesa artesana ha eclosionat a Catalunya. Perquè han aparegut més de 50 fabricants i perquè poc a poc ha arrelat una nova cultura de la cervesa entre els consumidors. Com va passar amb el vi, la gent vol saber què beu quan beu cervesa. El sorgiment dels petits fabricants ha estat en part la resposta a dos factors: donar continuïtat a un moviment ja consolidat en altres països amb gran tradició cervesera on les artesanes s'han fet fortes —que no vol dir ser majoritàries— i cobrir un forat del mercat català. Durant anys, les grans marques industrials han inundat els mercats amb les seves lagers i pilsen, en una mena de procés per apropar la cervesa als refrescs i col·locar al mercat litres i litres de beguda per fer realitat l'equació empresarial que diu que volum és igual a rendibilitat. Catalunya no va ser una excepció i aquella estratègia va funcionar. En contrapartida, es van quedar pel camí múltiples tipus de cervesa orfes, tret que arribessin per la via de la importació. En bona part, els petits elaboradors han cobert aquest nínxol de mercat recollint l'experiència que ja tenien altres països —als Estats Units, la legalització de l'elaboració casolana va arribar als anys setanta i va multiplicar el nombre de productors—, introduint noves fórmules i fabricant amb maltes, llevats i llúpols de diferents tipus, per jugar amb centenars de registres organolèptics diferents. També és cert que fer 1.000 litres de cervesa tampoc és tan car: amb 3.000 euros fas. Les grans, al marge... per ara La legislació no reconeix la cervesa artesana i els elaboradors hem de competir amb els industrials amb una mateixa normativa, cosa que no passa a Itàlia, a França ni als Estats Units", es queixa Josep Borrell, president del Gremi d'Elaboradors de Cervesa Artesana i Natural, que negocia amb la Generalitat la fórmula de regular aquest fet diferencial, ja que considera que juguen amb desavantatge. Fins i tot perquè és impossible etiquetar com a cervesa artesana, una reivindicació que va ser el principal motiu del naixement de l'organització, que s'erigia així en interlocutor de l'Administració. "La Generalitat diu que és artesà l'elaborador, però no el producte", explica Borrell. De moment, els grans grups industrials amb seu a Catalunya no han mostrat interès per integrar en la seva estructura productors artesans, tal com sí que han fet altres grans grups forans. "Damm no té prevista cap adquisició d'aquest tipus, tot i que sempre estarem disposats a seguir creixent i a valorar possibles propostes", explica el grup cerveser mitjançant un correu electrònic en què també diu: "Si tenim en compte els volums de producció, no podem considerar les cerveseres artesanes com a competidors directes". L'objectiu del grup és ampliar productes en el sector alimentari i augmentar les seves exportacions, que actualment arriben a 56 països. Moritz tampoc no ha inclòs en el seu pla de negoci fer cervesa artesana a curt termini, tot i que no ho descarta completament. "Podríem elaborar-les a la fàbrica Moritz", assenyala Albert Castellón, conseller estratègic i de relacions institucionals de la companyia, en referència a la microcerveseria existent als locals de la ronda de Sant Antoni, on ara ja es produeix cervesa sense pasteuritzar. La irrupció al mercat de Moritz, refundada el 2004, ha anat en paral·lel a l'explosió que ha viscut el sector de les artesanes, però la companyia reivindica que el seu interès està, com a Damm, en la categoria mainstream de la cervesa, tot i que "amb una cervesa menys amarga i més aromàtica" que les habituals. Per què? "Els consumidors no estan gaire acostumats a aquest tipus de cervesa", explica. Totes dues marques asseguren que el fenomen de cervesa artesana que viu el país no molesta, al contrari: "Tots contribuïm a la cultura cervesera". I en certa manera, el públic els ha seguit. "Li diuen boom, però és una moda que es quedarà", vol creure Julià Vallès, de la Companyia Cervesera del Montseny, la representant més gran de les petites cerveseres catalanes, seguida en volum per Rosita i Guineu. La història de Montseny explica bé com sorgeixen aquest tipus d'experiències: la seva primera maquinària (tanc de cocció i fermentadors) per produir la va comprar de segona mà a Anglaterra. Al cap d'un any l'havien de renovar per guanyar capacitat. Avui produeix uns 200.000 litres i fins i tot fabriquen cervesa per a altres elaboradors. Ah, i per primer vegada, el 2013 la companyia va guanyar diners: 45.000 euros. Les beceroles del projecte de Montseny tenen poc a veure amb un dels últims naixements, el de la Barcelona Beer Company, posada en marxa l'any passat i que té "una visió clarament empresarial", segons explica Oriol Renart, exconsultor de grans corporacions convertit ara en cofundador i codirector d'aquesta petita cervesera que, excepcionalment a Catalunya, té 21 socis al darrere. El primer any complet de funcionament preveuen arribar als 100.000 litres de producció. "Estàvem cansats dels grans fabricants, amb els seus gustos i aromes químics", explica Renart sobre els orígens del nou projecte, per denunciar que "en un país gastronòmicament tan ric es beguessin cerveses tan dolentes". El màrqueting de la companyia, un pèl provocador, no passa desapercebut. Integrar el nom de Barcelona a la marca també parla per si mateix. Per què? Volen que el 60% de les seves vendes siguin exportacions, i el nom de la ciutat és ara com ara un potent actiu, tal com han demostrat Custo Barcelona, BCN World o fins i tot Damm, que estampa el topònim en les etiquetes de les Estrella d'exportació. Renart ho té clar: "És el moment de la bona cervesa". I molta gent creu que això arribarà gràcies a l'artesana. I si no, que l'hi diguin als organitzadors de les desenes de fires que se celebren cada any en qualsevol municipi català. O a Mikel Rius, de Beer Events, que aquest cap de setmana organitza la tercera edició del Barcelona Beer Festival, amb la previsió de servir només cervesa artesana a unes 30.000 persones. Però admet que el sector és jove i encara no estan les coses per "establir càtedra". "La gent que comença en aquest mundillo no se'n desenganxa ja mai", adverteix Susana Giner, de 2D2Despuma, un dels 20 punts de trobada més populars on es reuneix la parròquia de la cervesa artesana a la ciutat de Barcelona, tot i que n'hi ha més: Rosses i Torrades, Homo Sibaris, Biercab... Són bars, però també llocs on es fan activitats vinculades amb el món de la birra artesana. Divulgació per conèixer com es fa cada tipus de cervesa i fins i tot venda de la infraestructura necessària per fer-la. A 2D2Despuma és on va anar a petar Helena Pérez fa uns sis anys, tot just després de tornar d'un interrail per Europa. Aquí no bevia cervesa i en aquell viatge va conèixer les marques artesanes que ja despuntaven en altres països. I li van agradar. Un cop a Barcelona, "un dia, vam veure que havia obert una botiga al Guinardó, hi vam entrar i ens vam trobar les mateixes marques que havíem begut durant el viatge". S'hi va aficionar. L'Helena és selectiva. No és de cervesa diària, però sí de beure'n de dijous a diumenge i, des de fa tres anys, fins i tot en produeix a casa, "tot i que és la meva parella qui en sap".
Fuente: http://ccaa.elpais.com/ccaa/2014/04/09/quadern/1397070884_742384.html